Amor que crema -

. .

Résumé :
'?s punyent, inspirador i sacsejador haver llegit aquestes planes. Estan plenes de veritat i de vida a desdir, escrites per alg? que per a molts de nosaltres ha esdevingut m?rtir i confessor a causa d?una de les malalties- el c?ncer- que assetgen als humans. Vuit anys m?s tard de la mort continuen tenint la frescor i la for?a de l?instant i dels anys en qu? van ser escrites. Ressona la intensitat, la radicalitat, la lucidesa, l?austeritat de com ell era i vivia. S?n el testimoni i la confessi? de fe d?un home que va consumir i consumar la seva persona en els quaranta-cinc anys de vida que li van ser concedits aqu? a la Terra i ben arrelat a terra. ?s per a tots un misteri saber el temps de qu? disposem, per? rellegint aquests textos podem comprendre potser per qu? va morir aleshores per donar a la seva paraula tot el sentit que contenia. Aquesta ?s la capacitat reveladora de la mort. Quan es fa absent la persona que estimem, t? m?s for?a el que va dir, el que va fer i el que va ser. El temps cronol?gic no ?s el temps biol?gic, ni el temps psicol?gic, ni l?espiritual, ni l?existencial. I en D?u nom?s hi ha un temps: Ara, l?etern Present' De l?ep?leg de Xavier Melloni sj....

Sommaire:
'?s punyent, inspirador i sacsejador haver llegit aquestes planes. Estan plenes de veritat i de vida a desdir, escrites per alg? que per a molts de nosaltres ha esdevingut m?rtir i confessor a causa d'una de les malalties- el c?ncer- que assetgen als humans. Vuit anys m?s tard de la mort continuen tenint la frescor i la for?a de l'instant i dels anys en qu? van ser escrites. Ressona la intensitat, la radicalitat, la lucidesa, l'austeritat de com ell era i vivia. S?n el testimoni i la confessi? de fe d'un home que va consumir i consumar la seva persona en els quaranta-cinc anys de vida que li van ser concedits aqu? a la Terra i ben arrelat a terra. ?s per a tots un misteri saber el temps de qu? disposem, per? rellegint aquests textos podem comprendre potser per qu? va morir aleshores per donar a la seva paraula tot el sentit que contenia. Aquesta ?s la capacitat reveladora de la mort. Quan es fa absent la persona que estimem, t? m?s for?a el que va dir, el que va fer i el que va ser. El temps cronol?gic no ?s el temps biol?gic, ni el temps psicol?gic, ni l'espiritual, ni l'existencial. I en D?u nom?s hi ha un temps: Ara, l'etern Present' De l'ep?leg de Xavier Melloni sj....